Com descriuries el teu àmbit de treball i com et definiries?
Treballo en la recerca a mig camí entre les ciències socials i les humanitats. D’entre el gran ventall de coses que faig i a què em dedico, quan m’haig de definir ho faig com a etnògrafa i antropòloga social especialitzada en el coneixement de les migracions de persones d’origen xinès i les noves formes de mobilitat. Em preocupen aspectes sobre identitats múltiples i les transformacions en els sentiments de pertinença des d’un punt de vista intergeneracional. En aquest sentit, ara mateix estic treballant en un projecte sobre descendents de migrants xinesos que han crescut i han estat socialitzats a l’Estat Espanyol.
També desenvolupo recerca sobre les representacions culturals de Xina en la producció artística i cultural espanyola; un projecte que es materialitza en una base de dades digital de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que es diu Chinacult.es. Recentment també he començat a impartir docència al grau d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Quina necessitat l’inspira i quines creus que són les conseqüències del que fas?
En la recerca m’inspira la realitat que observo a les ciutats i als pobles on he estat, als llocs on he viscut, la gent que he conegut… La meva vida professional com a investigadora està molt lligada al meu periple personal i rarament puc desentrellar aquests dos aspectes. M’identifico molt amb Kjellgren -un antropòleg que ha dut a terme també llargues estades de treball de camp a la Xina- quan diu que l’elecció del tema de recerca és sovint fruit d’una sèrie de coincidències atzaroses, d’itineraris i d’encontres, de desitjos personals i fins i tot de yuanfen (un terme xinès que es sol traduir com a “destí” i fa referència a aquella sèrie d’afinitats que van més enllà de la lògica de les casualitats). I una mica d’aquesta manera he arribat a dedicar-me a la recerca sobre migracions i retorn en el context de la mobilitat entre Xina i l’Estat Espanyol.
Em motiva entendre les articulacions entre allò local i allò global tal i com es manifesten en les migracions en tant que concatenació d’un seguit de trànsits i moviments que van més enllà d’un simple acte de sortida i retorn. És a dir, entendre aquests moviments més enllà dels paràmetres de la suposada “normalitat” del sedentarisme. I relacionat amb això també em preocupa veure quines són les transformacions d’aquests vincles transnacionals en el marc del desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. En aquest sentit m’interessa veure quins canvis comporten (quan n’hi ha) les noves tecnologies de la comunicació en l’aproximació i representació de l’alteritat.
Tant pel que fa a Xina com a àmbit de la recerca, com pel que fa a l’estudi de la mobilitat i les migracions, em motiva i m’inspira entreveure marcs de representacions i aproximacions que puguin encaminar-se a superar perspectives eurocèntriques.
Conseqüències? Doncs està íntimament relacionat amb el que deia d’incidir en les representacions d’aquesta alteritat cada vegada més propera. M’agradaria pensar que d’una manera o altra, el coneixement que generem pot servir per a incidir en la manera com es percep la Xina i els factors relacionats amb la migració en la nostre societat.
Et serveix el marc disciplinari i institucional actual?
Si bé actualment desenvolupo la meva recerca a la universitat – a través de contractes temporals – el meu periple professional des que vaig arribar de la Xina fa uns tres anys ha estat intens i canviant i així segueix essent. Una cursa. Tant pel que fa a la meva formació com per la meva tasca actual em defineixo com a investigadora versàtil i interdisciplinària. Aquesta capacitat de versatilitat és fruït d’una formació i interessos amplis, efectivament, però també – i n’hem de ser conscients – és una conseqüència d’una creixent capacitat d’adaptació davant d’una oferta laboral precària i excessivament centrada en una producció express del coneixement.
Generalment em sento a cavall entre disciplines en les quals no acabo d’encaixar del tot. No em considero sinòloga però oriento la meva recerca a la societat xinesa. Pel que fa a l’antropologia, en aquest país les referències a Àsia son escasses fruit del passat de la nostra tradició geopolítica i intel·lectual.
On trobes els teus principals interlocutors?
Aquesta és la gran pregunta que sovint em fa repensar quin sentit té el què faig. Tracto de mantenir contacte constant amb les persones amb qui parlo i entrevisto durant el treball de camp. Com a etnògrafa, els informants son els meus principals interlocutors.
Pel que fa a l’àmbit de la recerca institucional, els principals interlocutors els trobo en congressos internacionals específics del meu àmbit d’investigació, tant a Xina com a Europa. Són espais imbuïts d’aquesta immediatesa a què em referia en la pregunta anterior i que massa sovint es queden només en presentacions a vol d’ocell dels treballs que fem. De totes maneres, és cert que son àmbits en els quals s’estableixen sinergies que poden ajudar a desenvolupar projectes col·laboratius per analitzar realitats des de diferents prismes i referents teòrics i metodològics.
En segon lloc, des del centre de recerca Interasia tractem de buscar interlocutors més enllà de l’àmbit acadèmic desenvolupant activitats en centre cívics i altres institucions de la ciutat per tal d’incidir en el coneixement de Xina més enllà d’estereotips i perspectives orientalistes. Tanmateix, m’agradaria reforçar aquests vincles i desenvolupar més espais de participació i comunicació amb entitats i institucions més enllà de la universitat.
A més de la meva tasca com a investigadora, també he col·laborat en l’elaboració de projectes artístics relacionats amb la Xina – com el documental La Substància de Lluís Galter – que m’han permès interactuar amb un altre ventall d’interlocutors (els creadors i receptors de les obres) i reflexionar sobre les representacions culturals sobre Xina i l’alteritat “des de dintre”.
Pots viure del que fas?
Trampejo. Comparteixo pis i estic contínuament buscant opcions més econòmiques. No tinc cap propietat i visc al dia.
Què canviaries, si poguessis, per tal que el teu treball tingués més sentit?
En el marc institucional actual reclamaria que es valoressin treballs i observacions més pausades i reposades. Massa sovint es fa recerca per la seva finalitat curricular i la capacitat de publicar-ne els resultats de manera immediata en revistes indexades que no arriben més enllà de l’àmbit acadèmic especialitzat. Per altra banda, el mètode etnogràfic és per naturalesa reposat i artesanal i aquestes qualitats no son les que més es valoren en el marc institucional actual de la recerca acadèmica.
També penso que la meva tasca tindria més sentit si estigués més imbricada en equips de treball que apleguessin diferents disciplines de coneixement. Si les humanitats han de ser quelcom més que un conjunt de disciplines i coneixements parcel·lats, penso que caldria re-pensar la manera d’aproximar-nos a la realitat social treballant en un marc interdisciplinari que vagi més enllà de la nomenclatura.
En relació a la recerca sobre migracions, la meva tasca també tindria mes sentit si tingués més capacitat de transformar l’acció política institucional que legisla i normativitza la mobilitat de les persones, reforçant-ne jerarquies. I finalment, canviaria les condicions laborals precàries, generalitzades en l’àmbit de les humanitats.
Investigadora postdoctoral per la Chiang Ching-kuo Foundation for International Scholarly Exchange (Taiwan), desenvolupa la seva recerca al Grup d’Investigació Interasia i al Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental (CERAO) de la Universitat Autònoma de Barcelona. És llicenciada en Antropologia social per la UAB i en Història de l’art per la Universitat de Girona, i doctora en Traducció i estudis interculturals (UAB) amb una tesi sobre mobilitat, retorn i vincles transnacionals en el context de la migració xinesa a l’Estat Espanyol.