(Barcelona, 1973) Escriptora i activista centrada en la islamofòbia, la interseccionalitat, el gènere i el racisme. És autora de la novel·la PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, i de nombrosos relats en llibres col·lectius com Un esforç més (Bellaterra, 2013), coordinat per Espai en Blanc, (H)amor (Continta me tienes, 2016) i Relatos marranos (Pol·len Edicions, 2014)  entre d’altres. Col·labora amb mitjans com Catalunya Ràdio, eldiario.es o Periódico Diagonal. És docent al Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora del Pla Barcelona Intercultural. Imparteix tallers sobre islamofòbia de gènere i  construccions LGTBI amb perspectiva transcultural i és consultora internacional del projecte  INTIMATE – Citizenship, Care and Choice: The Micropolitics of Intimacy in Southern Europe, del Centre d’ Estudis Socials (CES) de la Universitat de Coimbra.

Com descriuries el teu àmbit de treball i com et definiries?

​Jo em defineixo com a escriptora i activista i el centre de la meva activitat sempre ha estat les relacions interpersonals, la creació d’identitat i les estructures i els sistemes de pensament que organitzen aquestes relacions i identitats. En concret, m’interessa la monogàmia com a estructura i les escletxes possibles des de l’espai privat i des de l’espai públic, les fronteres, la captació d’identitats en profit d’aquestes fronteres (i penso en l’homonacionalisme i el purplewashing) i les interseccions entre racisme, masclisme i lgtbfobia…

Quina necessitat l’inspira i quines creus que són les conseqüències del que fas?

​Crec, o desitjo, que el meu treball sigui una possibilitat de contaminació i de construcció d’espais bastards per a l’existència i per a la reflexió política. També m’interessa reivindicar la possibilitat de generar pensament crític fora dels circuits acadèmics, més enllà de la certificació​ i reivindicar la resistència activa al classisme dels conceptes acadèmics i del llenguatge críptic que suposa una barrera de classe entre el llenguatge acadèmic i allò que esdevé la llengua subalterna. Cal fer l’esforç per transmetre conceptes complexes de manera tan accessible com sigui possible, i deixar-nos d’amagar la simplesa conceptual darrera una complicació gramàtica gratuïta.

Et serveix el marc disciplinar i institucional actual?

​No, gens. Els marcs disciplinars tancats impossibiliten fer relacions de conceptes i experiències de manera transversal, trobar equivalències i fer traduccions conceptuals que són imprescindibles per pensar el món. A l’aïllament hem d’afegir la confrontació disciplinar pròpia d’un sistema de pensament jeràrquic que només pot acceptar una visió (una disciplina, una teoria) com a vàlida i no varies com a complementàries​. A les institucions culturals, d’altra banda, hi ha una por al risc amb conseqüències còmiques: quan surts d’una conferència de pensament crític totalment còmoda com si haguessis mirat una partit de futbol qualsevol, és que alguna cosa està fallant.

On trobes els teus principals interlocutors?

​A tot arreu. Als moviments socials, als barris fent activisme de base, a l’acadèmia on hi ha gent que està però es nega a pertànyer, als llibres, al cinema, al meu entorn personal, a tot arreu. No seguir la tutela disciplinar permet justament això: el coneixement està a tot arreu. ​

Pots viure del què fas?

​Visc pel què faig. I econòmicament em busco la vida com puc. ​

Què canviaries, si poguessis, per què el teu treball tingués més sentit?

​No el signaria. Miraria de desmuntar la identificació entre la persona i la seva obra, que forma part també d’aquest entrellat identitari que genera una mena de placidesa acrítica al voltant de l’obra, on fins i tot les crítiques no toquen os perquè van referides a la persona, sense tan sols sovint conèixer la persona, de manera que les obres no dialoguen, no creixen, no s’alimenten de res que no sigui semblant, que no vagi en la mateixa direcció. No podem assumir la diferència. Diem que ens encanta, però no, estem en guerra constant contra la diferència.

Sóc conscient, tanmateix, que en el context actual no és possible tirar endavant una obra sense que estigui relacionada amb una identitat, ni que sigui una identitat falsa, però identitat.

 

  • Català
  • Castellano