Com descriuries el teu àmbit de treball i com et definiries?

Treballo en un centre cultural i per tant en l’àmbit d’allò que s’anomena gestió cultural. La gestió cultural sol fer referència a l’organització d’esdeveniments (concerts, festivals, exposicions…) i a la gestió i difusió de béns d’interès cultural, però preferiria definir-me com a mediador cultural: com algú que facilita trobades entre persones diferents per a l’experimentació i la producció de projectes culturals. El lloc on es desenvolupen aquests experiments col·laboratius l’anomenem “laboratori ciutadà”.

Quina necessitat l’inspira i quines creus que són les conseqüències del que fas?

Crec que en aquests moments es dóna l’oportunitat de dissenyar i construir nous models d’institució cultural capaços de revitalitzar una idea forta d’allò comú. Començant per la mateixa idea de cultura, pensada més com un assumpte col·lectiu que com quelcom al que s’accedeix, es poden activar les institucions públiques que funcionen com a llocs de construcció de comunitats d’aprenentatge.

Et serveix el marc disciplinari i institucional actual?

Efectivament, hi ha una relació molt estreta entre com hem organitzat el coneixement en disciplines i el marc institucional actual. L’alt grau d’especialització i la delimitació estricta entre sabers té el seu reflex en l’organització espacial de les ciutats que acaba construint distàncies físiques i simbòliques entre mons. Aquest tipus de distàncies també es produeix en una divisió de l’administració pública en àmbits competencials que dificulta abordar problemes complexos des d’una òptica transversal. Sembla necessari crear eines i espais intermedis que despleguin noves formes d’aplegar diversos tipus de coneixements i que facilitin la connexió entre mons.

On trobes els teus principals interlocutors?

Trobo interlocutors en aquells que estan pensant el seu camp d’actuació des del procomú: en arquitectura i urbanisme, educació, estudis socials de la ciència, antropologia, ciència ciutadana, filosofia, ecologia, moviments socials, art, tecnologies lliures, feminisme, administració pública… En llocs on s’està pensant com escurçar la distància entre les persones i les institucions.

Pots viure del que fas?

Sí. El que no tinc tan clar és si sóc capaç de trobar un bon equilibri entre la feina i altres facetes de la vida.

Què canviaries, si poguessis, per tal que el teu treball tingués més sentit?

La proposta dels laboratoris ciutadans com a llocs on persones diferents s’ajunten de manera voluntària a fer els seus projectes ens condueix a les següents preguntes. Qui disposa del temps i les condicions materials per participar en un laboratori ciutadà? Què pot facilitar que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats en projectes que milloren la vida en comú? Tal vegada la renda bàsica universal incondicional?

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, és actualment el director de Medialab-Prado, una iniciativa de l’Ajuntament de Madrid concebuda com un laboratori ciutadà de producció, investigació i difusió de projectes culturals que explora les formes d’experimentació i aprenentatge col·laboratiu sorgides amb les xarxes digitals. Entre el 2006 i el 2013 va ser responsable de la coordinació i la programació de Medialab-Prado, juntament amb Laura Fernández. Abans, del 2004 al 2006, van posar en funcionament la programació educativa de MediaLabMadrid, i hi van desenvolupar també el programa de mediació cultural i el projecte Interactivos?, una plataforma d’investigació i producció sobre les aplicacions creatives i educatives de la tecnologia. Ha participat en nombrosos esdeveniments internacionals sobre cultura digital, i ha reflexionat sobre els seus mecanismes de participació i la seva relació amb projectes d’autogestió.