Com descriuries el teu àmbit de treball i com et definiries?

Sóc investigadora. Rescato històries i les qüestiono. Els meus interessos de recerca inclouen l’estètica cultural, les pràctiques religioses, la política del cos per les dones d’ascendència africana i la política de gènere en les comunitats de l’Àfrica i la seva construcció a la diàspora.

Quina necessitat l’inspira i quines creus que són les conseqüències del que fas?

Contar altres històries, o altres versions diferents de les que ja coneixem. Incorporar el subaltern, l’altre, i que aquest conti la seva història des del lloc i el cos que l’habita. Allunyar la binarietat del que fem, res no és blanc ni negre, tot és molt més complex. Els grisos són infinits i és aquesta la franja en la qual vivim la majoria.

Et serveix el marc disciplinari i institucional actual?

El meu doctorat està inscrit sota el paraigüa de l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Els historiadors solen ser molt puristes amb els límits de la seva professió. Així que el meu esperit interdisciplinar cap a la història de l’art, les migracions, la literatura o l’antropologia a vegades no és acollit com a mostra d’interdisciplinarietat sinó com un sortir-se d’allò establert.

On trobes els teus principals interlocutors?

En la meva comunitat migrant i afrodescendent, en congressos internacionals dedicats als estudis de gènere, migracions, literatura, art i religió, tot travessat per l’afrodescendència. En qualsevol dels casos, Espanya encara ha de reconèixer la legitimitat d’altres veus fora de l’acadèmia, altres experiències i altres cossos.

Pots viure del que fas?

No, la meva beca de doctorat no em subvenciona ni els viatges de recerca ni els meus congressos ni molt menys les estades de l’estudi. Així que col·laboro, creo i intervinc en alguns projectes que complementen la meva investigació i interessos.

Què canviaries, si poguessis, per tal que el teu treball tingués més sentit?

Crec que és fonamental “que la universitat conegui el carrer”. La institució universitària està tan aïllada i és tan hermètica que investiga, parla i dóna nom a “subjectes” que no coneix. Els “humanistes” ens hem de convertir en antropòlegs participants en qualsevol dels casos que sigui la nostra disciplina.

Becària predoctoral al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Forma part del Grupo de Investigación en Imperios, Metrópolis y Sociedades Extraeuropeas (GRIMSE).